La Wendy O. Williams era la cantant dels Plasmatics.
Tenia unes tetes per fer-hi snowboard.
Malgrat això, va patir una vida dissortada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
▼
2007
(108)
- ► 09/09 - 09/16 (1)
- ► 08/19 - 08/26 (2)
- ► 03/18 - 03/25 (2)
- ► 03/04 - 03/11 (2)
- ► 02/25 - 03/04 (16)
- ► 02/18 - 02/25 (11)
- ► 02/11 - 02/18 (7)
- ► 02/04 - 02/11 (9)
- ► 01/28 - 02/04 (21)
- ► 01/21 - 01/28 (15)
-
▼
01/14 - 01/21
(22)
- Sedimentació
- Frau
- Segle XX
- Dolors Miquel - Haikú
- Heisenberg
- Marinettiana
- Em fot una ràbia...
- Escapçada
- Préstec
- Ja tocava...
- Colom
- Metrosexual
- Grans magatzems
- Wilma
- Enric Casassas - Uh
- No em toqueu el mesozoic!
- Àngel Custodi - Poema de 2000
- Conversa de bar
- Tetes
- Pardals
- Joan Brossa - Poema de 1960
- Les perruques de Kate Pierson
Etiquetes
- dones (12)
- efemerides (6)
- exabruptes (23)
- gangsta del Fluvià (2)
- gent (25)
- literatura (5)
- marcianuwear (1)
- paisatges (31)
- premsa (5)
- ritmes (2)
Què dieu? Que m'heu descongelat? Ja em direu qui està trompa aquí! Ja sé com les gasteu, jo. Vosaltres, els metges, sempre ensumant la gent per veure si fan ferum d'alcohol. Però jo em puc identificar. Aquí teniu els meus papers.
1 comentari:
Ai ai ai, no ens fotem a parlar de pitreres, que perdo l'oremus !!!
Publica un comentari a l'entrada